Per fi arriba el dia que molts de nosaltres estàvem esperant.
Moltes hores entrenant per la mola, pel riu, pels parcs, per tot arreu. Molta suor, alguna caiguda, alguna contractura que altre tot preparant-nos pel nostre repte. Per alguns la primera marató, per altres una més, per alguns la primera mitja, per altres la primera cursa....
En arribar a Sant Llorenç ens trobem un gran ambient i tothom liat recollint dorsal (ni una cua), fent els últims preparatius, posant-se vaselina, traient-se roba d'abric, etc..
Ens trobem amb moltíssimes cares conegudes de companys i amics. Avui hi ha molt de ferro! Saludem per aquí, desitgem sort a més cares conegudes i anem tirant cap a la sortida. Allà em quedat a les 7 h per fer la foto d'equip.I quin EQUIP!! Ens ajuntem 26 corredors dels 35 que érem per la marató, alguns estan escalfant o encara recollint el dorsal.
Desitgem sort a tots els FINISHERS i coneguts i cap a corralillos a la sortida.Paaaammmm sortida i estampida general, la gent va molt ràpid. El terreny es deixa córrer i el grup s'estira molt. Els primers ja els veiem lluny que van a fons. Vaig trobant cares conegudes com a l'Adolfo, Albert Torrent, fins que em trobo amb l'Antonio Garcia i anem fent fins al primer avituallament on atrapem el Juanjo Villanova que havia sortit com un coet.
Passat aquest punt baixem cap al riu on em passen cares conegudes com el Santi i Joan Ramon als qui desitjo molta sort. Arribem a les Marines després de la dura pujada, i anar fent a ritme fins a les arenes on vaig tota l'estona amb el Adolfo, el Christian i el seu amic Diego(quin catxondeo que porten aquests dos). Pujant cap a coll de grua atrapo el Mario i anem fent junts una estona, la pujada a la mola desde el camí dels monjos es fa dura i la faig caminant-corrent i arribem a la mola amb 2h45´bon temps, anem bé i les sensacions són bones(de moment).
De la Mola a Coll d'eres vaig tirant trobant-me més cares conegudes, coincideixo aquest tram amb l'Albert Carraré de AC Fisioterapia que el veig molt sencer i va tirant. Passant pel costat dels hobbits comencen les primeres rampes als quàdriceps(mal senyal). Parada a coll d'eres per hidratar bé i avall cap a la Font del Llor. Aquí ja es comença a notar de veritat la falta de km a les cames i faig la baixada realment lent, perdent alguna posició, però amb mal de peus i alguna rampa als abductors.
Arribada al Marquet i aquí comença una altra cursa per a mi. Sabia que podia passar, encara que em pensava que apartir d'aquí passaria el contrari i em faria un fart de passar gent, ja que tota l'estona havia anat reservant, però una marató és una marató i sinó es fan els deures passa el que passa.
Sortint de l'avituallament em passa el Xavi Franco al qui realment veig molt bé,li desitjo sort i que vagi tirant que jo vaig al meu ritme. A la pista que baixa fins al Davi em van passant la gent com a motos i impotent faig fent caminant, animant a la gent que com jo van enrampats.
A la pujada de l'era ventosa em trobo el meu pare fent fotos i animant.Aquí em començo a trobar molt millor físicament, però les cames van al seu rotllo i no em deixen córrer. Arribo a dalt a l'avituallament i em trobo la Pepi del Institut de Quiromassatge que està curant al Joan Ramon i em dóna un dial de magnesi que em va anar genial. Sortim amb Joan Ramon de l'avituallament i explicant-nos les nostres batalletes pugem a roca sereny i baixem tranquil·lament. En arribar a la pista toca caminar una mica més i em passen l'Enric Garcia i l'Eliseu que van a bon ritme i més endavant el grupet del Angel i el Josep.
Pujant cap a Castelldepera em trobo el Noel que esta ko, li dono el últim gel que em queda i vaig uns metres amb ell. Però aprofito que em trobo millor per córrer una mica ara que encara puc i vull arribar a meta el abans possible que ja porto 5h i encara queden uns 4kms aprox
Baixada fins a la Muntada i últim avituallament, allà em trobo moltes cares conegudes, familiars de la Monste Guerrero que no es volien perdre res de la cursa. Sortint m'atrapa el Xavier Figueras que va llençant cap a meta, anem 1 km junts fins que tornen les rampes i s'escapa i per darrere arriba el seu company de fatigues, el Xavier Capdevila que també va llençant i al qual li dic que gas i que tiri que ja jo té. Pocs metres més endavant m'atrapa el Daniel Martí que igual que els altres dos s'escapa.
Aquests últims 10kms desde el Marquet fins a meta m'ha fet fer gran part de km amb molts dels nostres corredors i m'alegra moltíssim veure el que han anat millorant en aquest últim any, i la veritat és que ens fa sentir orgullosos de què correu amb nosaltres les curses.
Última pujada al dipòsit i les rampes em maten.... Ho passo realment malament en aquesta pujada, va però ja hi som 1 km i entrarem a meta amb aquella cosa tan petita i rosseta. Entro al poble i m'aquesta esperant la Gemma que em dóna el Marcel en braços. Impossible no emocionar-se en aquest moment. Tenia moltes ganes de fer la cursa i més amb una arribada així.
I els Finishers doncs van fer una grandíssima cursa. El Fernando com sempre col·lant-se entre el top10 un Crac! El Nene tancant una gran temporada fent un top 25. Amb el Jordi Font, i l'Antonio baixant de les 5 h quines bèsties!I la resta fent les seves curses baixant gairebé tots les seves marques personals. A destacar varis casos que us fa molt grans. El cas dels Xavis. Xavi Franco que dies abans de la cursa es va parir una hòstia que el va deixar molt tocat, i tot va baixar mitja hora el temps de l'any passat. Xapo!
O l'altre Xavi, el Casajoana que el dilluns abans de la cursa estava amb una infecció i amb antibiòtics i que va baixar 7 minuts el temps del 2013!
I també destacar el Miguel Angel Aran i la Montse Guerrero que tots dos van patir molt a la cursa, però tot i no tenir el dia van tenir molt pundhonor i van aconseguir acabar la cursa! Nois sou molt GRANS!
I no puc tancar aquesta crònica sense anomenar una persona que no és del nostre equip encara, però que demostra la nostra filosofia de FINISHER.
El Toni Valverde. Un noi que va demostrar que volia acabar la cursa.A meitat de cursa no es va trobar bé.Al control 5 a les 10 h el noi escombra ja anava darrere seu. Va passar el control 9 a la 13 h i al control 10 li diuen que està eliminat de cursa i que el porten en cotxe a Sant Llorenç. Ell sota la seva responsabilitat decideix seguir el recorregut. Al control 12 torna a atrapar el noi escombra i aconsegueix arribar a meta. Toni ets tot un exemple que si es vol una cosa es pot. Molt gran noi!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada